Quadern de poesia

V

Et sento com aquell ésser
a qui tinc tan interioritzat,
que podria fondre’m en tu
durant la resta de la meva vida,
i tornar a néixer junts amb cada raig de llum a trenc d’alba.

Ets aquella esperança que em fa reviure cada matí,
quan et veig al meu costat,
i encara escolto la teva respiració acompassada,
i dóno gràcies a Déu per continuar a prop de tu.

Ser millor persona és fàcil amb tu,
perquè il.lumines les meves idees,
omples el meu món de màgia,
i vesteixes d’amor cada peça de roba
que duc,
a cada moment,
a cada segon.

Et porto tan dintre meu
que fas vibrar la meva ànima
amb cada paraula,
amb cada acte,
amb cada experiència.

Estimar-te és un somni,
un conte de fades,
que comença i mai acaba.

La teva imatge es disol
en cadascun dels meus pensaments
en un horitzó rogenc al capvespre,
que se’n va a dormir amb els estels
i es desperta amb el teu somriure.

Autora: María Jesús Verdú Sacases (text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (Tots els drets reservats)
                                                             

IV

III

S’escola el teu somriure cada matí
pels rajos de sol
que travessen la finestra
i m’aguaita, juganer,
entre rialles i la il·lusió
de despertar-me al teu costat.

Esdevinc fonedissa
per dissoldre’m en la teva llum
i refugiar-me en el teu cor,
on em trobo tan a gust,
que floreixo en el teu amor
i em torno plenitud,
fosa entre el teu equilibri i la pau de l’ànima.

Autora: María Jesús Verdú Sacases (text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (Tots els drets reservats)
                                                             

II

Entro en el meu silenci interior

on desgrano la meva ànima

i veig com la saviesa balla amb l’harmonia

i obro els ulls a la veritat.

Descendeixo al regne de l'eteri

en el qual les idees romanen a l’aguait

de manifestar-se,

mentre es confonen amb la quietud.

Flueixo amb la serenitat del moment,

enlluernada amb la sincronia

de la meva respiració amb els batecs del cor

i m’esplaio en aquesta plàcida sensació,

que m’acarona la ment i els sentits.

Em dissolc amb la llum del matí,

quan t’alces i mires com dormisquejo,

i descendeixo al meu ésser intern,

amarat del teu amor,

i nedo fins a tocar fons

on m’adormo amb la teva imatge,

que sedueix els meus somnis. 

Autora: María Jesús Verdú Sacases (text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (Tots els drets reservats)
                                                        

I 

Reviscola la llum del capvespre

la teva mirada de foc,

des d’un s’amaguen els estels i la lluna,

que il·lumina un camí

sobre la superfície del mar

per on neden les sirenes

per embellir-se encara més.

Emergeixen a la superfície

els sentiments macerats pel pas del temps,

aquells que sempre ens abracen,

els més autèntics.

Estimo cada segon amb tu,

com aquell vell mariner que mai se separa

de la seva embarcació,

mentre resta lligat per sempre

al salobre i a la corrent

a l’empara del cel infinit.

Foragiten les onades

els fantasmes del passat

i s’adormen en un llit de calma,

després de la tempesta,

per donar lloc a un món millor,

quan la claror s’esmicola a l’aguait de la nit.

M’escolo pels rajos de llum i m’inflo amb l’aire,

ballant amb la brisa marina

en direcció al teu cor.

Ets la brúixola que guia les meves passes

fins a l’últim alè,

aquella que dibuixa la felicitat en els meus somnis.

Ets l’esperança de cada matí,

el suport del meu quadern d’idees,

ets aquella boirina que reposa serena al llac

que acull tanta vida aquàtica

a l’abric del teu amor. 
 

Autora: María Jesús Verdú Sacases (text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (Tots els drets reservats)
                                                             

Més poesia a:

http://www.zonailuminada.blogspot.com/